Johan Inger va optar per desmarcar-se tant del folklorisme encartonat (typical spanish) com de la pretesa modernitat de les avantguardes. Per modelar la seva peça es va recolzar més en Merimée que en Bizet. I va furgar en la psicologia dels personatges per entendre la seva propensió a la passió. Ja saben: l’amor desmesurat i la gelosia salvatge. Inger tampoc ‘indulta’ el crim passional, la qual cosa avui anomenaríem violència de gènere: evitable i menyspreable.

Direcció i coreografia: Johan Inger
Música: Rodion Shchedrin i Georges Bizet

Compañía Nacional de Danza
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Direcció musical: Manuel Coves